27/4/12

CONVERSA AMB EL LLIT


Callada, jo escoltava al llit, veus.
Reflex de rastres, taques, dolors.
Vertebrava el diàleg
baldament aclucant els ulls.

No existent el temps de mentides
que et calles, els ulls amagats
reflexen el repic de pell cansada
i el temps existeix al centre,
és el melic que l’esguarda.
I l’abisme d’un camí marcat
en l’onomàstic deute del pas.

El poema i el vell passeig
em deixa la conversa viva.

Vas morint al meu costat.
Ja les mirades s’amaguen
cap a dins teu, trobes opac el silenci.

Parlem després,
   de nit
                                     seguiré escoltant-te.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada