29/5/12

CAFÉ SOL

Poema publicat a la revista S'Esclop Quadern cultural 54. Novembre-Desembre 2010


                                               Sacse fort la llengua emmudida.
                                               Es mou i balla la teua dansa.
                                               Plaer! L'instant d'èxtasi oblida
                                               el regust amarg a la gola.

                                               Llavis ensucrats que amaguen
                                               la soledat infinita.
                                               Residus d'escuma a l'ombra
                                               del got, ara opac, ara buit.
                                               I mire buscant a la finestra
                                               un bar, amb barra
                                               que sostinga el café sol
                                                             sol
                                                        a la barra
                                                             sol.

1 comentari:

  1. Ni la soledad, ni el silencio; nada es absoluto.En las rendijas de las sombras se esconden indetectables duendes y hadas...
    Saludos!

    ResponElimina