Perforar les hores brutes
lligassa mentidera.
Nàixer la violència desperta en
pols,
escuma, bromera vacil·lant les
passes al jardí.
Alcohol i els ulls rojos,
per l’albereda xafogor que crema
el dia.
Els guerrers nocturns xafen l’olor
a síndria,
l’apegalosa estança d’hores i dies.
Els lladrucs no humans, llunyans
renillen.
Al soterrani obscur del carrer
il·luminat
la nit és casa, juguem sense
saber-ho,
a pillar. A pillar-nos.
Tot fa voltes
una nòria ens vigila sempre.
M’has perdut i m’esperes
no recordes normes ni costums.
A terra, sec.
Plou amb força.
Tanquen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada